Blogia
Imatges del benestar Imágenes del bienestar

APUNTS PER A UNA INTERVENCIÓ AL SEMINARI IMATGES DEL BENESTAR

Hi ha molts, moltíssims, estudis sobre el tema de les migracions. Molts d'ells utilitzen enquestes com a font d'informació. Si de tots els estudis basats en entrevistes --fets per altres o per mi mateixa- ha quedat clara una cosa és aquesta: que la pregunta sobre les motivacions de la migració és una pregunta força inútil.

 

Com passa en tants altres aspectes de l'activitat humana, no tenim racionalitzada la motivació del què fem, i encara menys tenim una formulació verbal del per què de tot plegat. Quan ens pregunten -especialment en una relació de poder com és la relació entrevistador/entrevistat-- , contestem, és clar. Contestem citant una o dues coses que ens venen al cap, en el millor dels casos citem una part d'allò que vivim, però la resposta està quasi sempre lluny de la realitat. Aquesta sol ser molt complexa. Hi ha moltes anècdotes en aquest sentit.

 

En aquest debat ens proposen abordar el tema de les motivacions de les migracions, segons diu el títol.

Crec que la motivació de base és ara la mateixa que ha sigut tot al llarg del temps, és a dir, millorar la situació personal i/o de grup (família, tribu, poble). Aquest ‘millorar' té, per suposat, moltes cares: des de fugir de la misèria, o salvar la pell, o jubilar-se al sol, fins a fer fortuna, o fer carrera, o emancipar-se. Això no ha variat. Ha variat l'esquer? És clar que sí, cada època té les seves característiques, però l'atracció per anar a fer l'Amèrica no era pas molt allunyada de l'atracció d'Europa, per a uns segments socials. Imatges del benestar que hi ha darrera de les migracions? Moltes, i no només de benestar material.

 

D'altra banda, cal tenir present la importància fonamental de les cadenes i de les xarxes migratòries, sempre molt actives, encara que a alguns els hi sembli que són cosa d'ara. I tenir en compte que en bona part són els propis migrants els que fabriquen les imatges del benestar per a d'altres, imatges que circulen per les xarxes familiars i veïnals.

 

Junt a l'anàlisi macro de les migracions, seria interessant introduir el tema de la pressió social per la mobilitat generalitzada. La mobilitat ha passat a ser una exigència, un requisit inexcusable, per triomfar en els estudis, els negocis o la vida social en general. Hem apostat per la mobilitat i la deslocalització, molt més enllà que en altres moments històrics. Això sí que em sembla una relativa novetat. El pas de la mobilitat com a valor a la mobilitat com a imposició (encara que sigui lliurament acceptada).

 

Tot això té els seus efectes. Ens trobem amb uns individus ‘lliures' dels seus lligams territorials. Sembla un pas més en el procés d'individualització. Però amb això es perden també les xarxes bàsiques, amb els referents personals i col·lectius. Aquests individus són més lliures però més insegurs, més desprotegits i, en definitiva, més manipulables. I aquí caldria calibrar, pels que es desplacen i pels que no ho fan tant, el pes d'allò que en podríem dir ‘Lost in translation'.

 

Àngels Pascual de Sans

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres